La imatge i el seu escultor

La imatge i el seu escultor

Després de visitar diferents artistas, i vistes les obres i pressupostos, es varen decidir per l'artista Francisco Teruel Francés, (escultor i mestre d'imatges nascut a Barcelona l'any 1897 i mort a València el 1963. Va estudiar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València a partir de 1912. Va conrear la imatgeria tenint l'influx de la tradició castellana i murciana. En el seu taller es formaren importants escultors con el seu deixeble i successor José Estopiñá i Federico Esteve.

En molts pobles es troben talles i sobretot imatges de F. Teruel, ja que va ser un dels escultors de l'escola valenciana més prolífic del segle XX. En moltes ocasions la temàtica de les seues obres es va veure condicionada per tractar-se d'encàrrecs, i normalment per a substituir imatges que havien desaparegut durant la guerra, i a les quals calia recordar) que tenia l'estudi-taller d'escultura religiosa a València, junt a la plaça de Santa Mònica, front al pont dels Serrans. En aquells moments d'important demanda de l'escultura religiosa, era justa la fama de l'escultor triat. 

Es va pensar en principi de fer únicament una imatge del Senyor, de grandària mitjana, que costaria al voltant de les 6.000 pessetes, (En carta de l'autor datada l'11 de novembre de 1948, que es troba a l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume Apòstol, dóna el pressupost de l'escultura de l'Ecce Homo, per a una imatge d'un metre, i perfecció mitjana, detalls que després millorà considerablement. També fa referència a uns suggeriments per al mantell o capeta, que no s'han trobat.) i les seues corresponents andes, El resultat va ser el conegut per tots: una magnífica imatge, d'1'40 metres d'alçada, coronada d'espines, amb una gran perfecció anatòmica, i una espressió de dolor impressionant. (Aquesta mida no inclou la de la peanya, de vora 6 centímetres.) Sens dubte, esdevingué una de les escultures més característiques de l'autor, i que ha estat al llarg del temps motiu de lloança per part de crítics i altres artistes. (El professor Josep Vicent Cifre, va fer l'any 1991 un estudi exhaustiu sobre Francisco Teruel i la seua obra per al llibre major de la Setmana Santa Marinera de València de l'any 1992.) Un detall a destacar ha estat la cabellera, que li cau al darrere sobre l'espatla, la qual es troba en l'aire, a uns centímetres del coll i tronc, per a possibilitar que per sota se li ajuste el mantell o capeta, d'autèntic teixit de vellut.

El 9 d'abril de 1949, dissabte de Passió, en el Col-legi Marista va ser beneïda la nova Imatge pel Rector de Sant Jaume, i tot seguit traslladada al temple Parroquial.

El dia següent, diumenge de Rams, en el Via Crucis tradicional que a les 5,30 hores de la vesprada se celebrava des de la Parròquia al Calvari, figuraren les imatges de l'Ecce Homo, i la de Jesús de Natzaré, que sempre l'havia presidit i que encara el presideix en l'actualitat.